Factors de risc (durant l'estada) d'un estudiant estranger
Més enllà del conegut "xoc cultural" que pateixen els estudiants que provenen d'un altre lloc, hi ha altres factors de risc que es donen un cop instal·lats, Que agreugen enormement la seva correcta adaptació i impedeixen tenir una bona experiència.
Després de mesos de preparació i expectatives, per fi arriben a Barcelona, però res és el que semblava; en ocasions ni tan sols fa bon temps i els Espanyols parlen molt ràpid i amb un accent estrany ... Aspectes que mai van imaginar, però que poden anar digerint a mesura que vagin transitant per les fases pròpies de xoc cultural.
No obstant això, hi ha una altra sèrie de factors que solen erosionar com la gota Malaia i acaba fent efecte a les dues setmanes o tres de la seva arribada. Aquests tenen causes d'una altra índole i són conseqüència de la seva manera de ser o de situacions excepcionals que pateixen.
Així doncs, si estudiar a l'estranger semblava una cosa senzilla, aconseguir que sigui una experiència satisfactòria finalment depèn de factors previs i factors situacionals que es donen arribats al país d'acollida. Entre els més rellevants:
- No aconseguir fer un grup d'amics en el primer mes.
- No sentir-se identificat amb cap estudiant del programa.
- Sentir amb ansietat, desganat, desmotivat, no voler sortir de la cambra, sentir-se trist ... tot això sense motiu aparent.
- Sentir sobrepassat i molt perdut.
- Sentir profunda ansietat i incapacitat per estar sol o sense fer alguna cosa constantment.
- Que passi alguna cosa greu al país d'origen mentre són a Barcelona.
- Dificultat recurrent per concentrar-se en classe i fins i tot necessitat de sortir corrent.
Davant qualsevol d'aquestes circumstàncies vitals es recomana demanar ajuda PROMPTE MILLOR a un psicòleg familiaritzat amb aquest tipus de problemàtiques. En la majoria dels casos, si la intervenció és l'inici, hi ha altíssimes probabilitats de poder reconduir el problema. Afortunadament, l'ésser humà té una gran capacitat d'adaptació, i més si és amb ajuda. Per aquest motiu la majoria d'estudiants acabin sent capaços de canviar la situació i transformar l'infern en una molt bona experiència vital.
Llegue a España hace 2 meses el primer mes viviendo en Madrid me pareció que podría vivir en España, luego me cambié a vivir a móstoles y todo comenzó a abrumarme
Gracias por compartir tu experiencia.
Los inicios de la adaptación a un nuevo lugar suelen ser difíciles si no tienes una estructura que te dé apoyo emocional. Puede ser una estructura social -algún amigo ó compañero de trabajo en el que puedas confiar- o una estructura de rutinas y/o hábitos -un trabajo, unos estudios, un hobby, etc.-. Es importante contar con algo en lo que sostenerse en momentos de cambio extremo.